En la tercera entrega de la nueva sección Entrevistando a la Resistencia, en que entrevisto a activistas, artistas y, en la mayoría de casos, ambas; os traigo una entrevista con El Diluvi, grupo de música en valenciano de "folk" moderno (https://www.eldiluvi.cat/wordpress/ - https://www.youtube.com/ELDILUVI - http://www.eldiluvi.cat/DESCARREGA.HTML)
Adjunto a continuación la susodicha entrevista, en valenciano.
___________________________________
1. Quins són, o haurien d'ésser, els objectius o l'objectiu dels feminismes en l'actualitat per a vosaltres ? Què va suposar el primer apropament als feminismes, què implicà en les vostres vides (canvis, noves realitats, redescobriments...)?
Crec que l'objectiu màxim del feminisme hauria de ser equiparar la figura de la dona al mateix estatus que té la de l'home, o millor dit, destruir aquesta diferència que sempre ha estat present al llarg de la història. El primer apropament al feminisme crec que ha estat a través dels diversos viatges que he fet amb el Diluvi, on hem passat per molts casals, per molts festivals i demés on ja començava a veure punts violetes, o xarrades on les protagonistes eren dones i tractaven temes transgressor si pense en el que havia viscut fins el moment. També és cert que des de casa crec que m'han donat una educació feminista buscant sempre la igualtat, és més, mai m'han ensenyat a pensar en les diferències entre homes i dones, sinó en que som iguals i hem de guiar-nos pels nostres objectius en la vida deixant de banda aquestes etiquetes que tan mal fan. També considere que els membres del Diluvi tant a mi com a Sandra, que som les dos membres femenines del Diluvi, ens tracten com a qualsevol altre company del grup.
2. Vosaltres canteu en valencià, una llengua reprimida pròpia d'unes gents i una cultura oprimides. Quina fou la vostra motivació a l'hora de decidir cantar en aquesta llengua ? Per què creieu que és important mantindre-la viva i especialment, fer-n'hi ús en espais artístics (com la música) i reivindicatius (com l'activisme polític o la música amb missatge reivindicatiu)?
Bé, el fet de cantar en valencià crec que no va ser una decisió que pairem, simplement ens naix fer-ho així. Nosaltres parlem en valencià, pensem en valencià, hem estudiat en valencià. És la nostra llengua, la base de la nostra cultura, de la nostra música i de les nostres vides ja que ens comuniquem amb aquesta llengua. Crec que el mantenir-la viva és precisament això, sentir-la tan nostra que ni tan sols ens plantegem que podem cantar en altra llengua o que potser per a espais artístics quedarà millor una altra llengua, o per a fer política. Crec que si pensarem d'eixa forma tindríem un problema greu d'identitat, ja que per absurd que li semble a algunes persones que creuen en la globalització, la llengua també ens dona identitat com a poble. I sincerament, si els valencianoparlants no fem ús de l'eina més valuosa que tenim, estarem oprimint-nos més, i finalment trobarem la destrucció de la nostra identitat.
3. En el vídeo de la vostra cançó Tendresa Insubmisa, una de les meves favorites, apareixen parelles del mateix gènere; així com una parella en que ella és discapacitada/amb diversitat funcional. Quina és la vostra motivació a l'hora de decidir visibilitzar aquestes identitats invisibilitzades, estigmatitzades, anulades i oprimides històricament?
Crec que la nostra motivació és demostrar a la gent que ens escolta o que ens ha de descobrir que totes les persones siguen com siguen són tendres. Volem que la gent entenga que hi ha moltes maneres d'estimar i de viure que potser no ens han ensenyat i són tan boniques com les que ens han ensenyat de petits. Volem trencar aquestes idees preconcebudes que fins i tot nosaltres també hem tingut i que a través de la música, de les lletres, de les nostres vivències hem après a comprendre i a valorar d'una manera que en aquesta cançó es veu reflectida. Amb l'estima també es poden trencar esquemes i això és el que volem.
4. Vivint en un patriarcat, és d'esperar que al microcosmos de la música es perpetue el mateix masclisme que en la resta d'ambients. Però podríeu explicar-nos què suposa exactament ésser dones en un altre ambient dominat per homes, i fer música feminista en un ambient que, per suposadament esquerrà, hauria de recolçar el feminisme però en la pràctica no sempre ho fa?
El problema no és ser dona en un ambient dominat per homes, crec que si ho veiem com un problema es convertirà en un problema. També pense en el missatge que com a dona transmet a l'escenari, intente no pensar en aquesta diferència, que obviament existeix. Intente ser transparent, no pensar en que és una competició o en que els homes dominen aquest ambient. Tot i que hi ha molt camí per fer en quant a presència femenina als escenaris, m'agrada pensar en positiu, i m'agrada valorar a moltes companyes que estan cada dia més presents als escenaris i que si ho estan és perquè són igual de bones que qualsevol home que està damunt dels escenaris. Pense que poc a poc s'estan trencant aquests estereotips i ens estem fent un lloc a la música. També pense que seria caure en un error el fet de que per voler recolzar el feminisme es deixaren de banda altres factors que crec que també són fonamentals a l'hora d'estar damunt d'un escenari com per exemple l'esforç, el treball personal i la qualitat musical. Però com ja he dit abans, crec que les coses canvien poc a poc, i tot i que no sempre trobem el recolzament que ens agradaria tenir la situació envers al feminisme i la presencia femenina als escenaris va evolucionant favorablement per a totes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario